L'aplicació de les aportacions de Bert Hellinger al marc educatiu obre la porta a un nou paradigma pedagògic que possibilita als docents i educadors mirar la realitat educativa com un tot, vinculat als sistemes familiars, socials, culturals i històrics, i com això influeix, repercuteix i està a la base dels processos d'educació i d'ensenyament-aprenentatge. Tot això ens posa en contacte amb el que ens agrada denominar "la trama amorosa per educar".

Avui conviuen en l'educació múltiples contextos familiars i culturals que generen una gran riquesa, i també una gran complexitat. Per això, els docents i educadors necessitem eines i estratègies eficaces per incloure, ordenar i gestionar tanta informació, i així poder realitzar amb coherència la nostra tasca educativa.

Aquesta mirada a l'educació respon a una necessitat creixent de mirar alguns aspectes que havien estat exclosos, camps d'informació transgeneracional i emocional, que ens ofereixen compresnions profundes i útils per acompanyar a les noves generacions cap a la vida, i permet als professionals ubicar-se per fer la seva tascar des de la fortalesa de la seva funció i des del benestar.

Altres referents que han donat motiu a l'aparició de la Pedagogia Sistèmica són: la teoria de la comunicació, teoria de sistemes, teoria de la complexitat, teoria quàntica, teoria constructivista, així com els grans corrents de la psicoteràpia psiconanalítica, humanista i familiar.